cuando estoy contigo…
4.12.09
Fa un parell d’anys em vaig topar amb aquesta cançó…
Era estiu, la Noe estava al poble, ens recorde donant voltes amb el cotxe fent la coreografia i, cantant-la a grito pelao. O, xerrant en el nostre raconet vora mar, baix la brillantor de la lluna i amb l’aroma a port impregnant les nostres converses. Fou un estiu màgic, molt!!. Ho recordes?, pareix que haja passat una eternitat!!.
Aquesta cançó em recorde a tu Noe, a eixe estiu on tots els somnis es podien fer realitat. Prompte, les dues començaríem nous desafiaments; tu emprendries camí cap a la terra del “romancero gitano”, Granada, i jo, m’endinsaria en un món on coneixería altres maneres de llegir la realitat, de sentir.
Fa molt de temps d’això i, pot ser, moltes coses que han corromput el trajecte del nostre vincle seria millor mirar-les de reüll. Però…, a voltes encara no estem preparats per tornar a expossar el nostre cor a l’estima i la feblessa ens impedix mirar de reüll allò que ens ha fet patir. De ahí, que necessitem fer un paró per tornar a començar, però en eixa pausa ni nosaltres mateixos podem determinar quant ni com es reprendra l’amistat, simplement un dia arribarà.
No se….pot ser semble una postura covard,…no ho és, simplement és:- no penses que no t’estime, però en aquets moments no puc, necessite trobar-me en pau, intentam entendrem sisplau.
Bé, l’estiu s’acabà i la uni començà, i encara que aquesta cançó la vaig conèixer agafada de la teva mà, també vull dedicar aquest post a la Marieta, a la Patri i a la Sa, per què milers de voltes l’hem cantada juntes i milers de voltes us he fet la teva coreografia… i per què per molt lluny que ens puguem arribar a trovar quant l’escoltem un somriure pensant en aquets darrers anys esclatarà. Confesse que a mi ja em passa ara!!.
Bé, també vull dedica aquesta cançò a la Kely, per què com torno a dir, ella és part de l’alegria del meu somriure i sé, què quant fa temps que no ens veïem, puja al manzanita, m’abraça i em diu.-possam eixa canço que m’agrada, s’enxufa un piti, és relaxa i acte seguit es desprèn de tot el pes que l’ha estat atabalant.
Bé, em quedaria una última persona; no entens el que escric ni el que dic, ni tan sols te’n adones de les paraules que van dedicades a tu, però ara mateix tampoc estic segura de voler traspassar cap límit. Així que es queda així …
Quant l’alcohol fa el seu efecte les feromones es disparen i pot ser el dia que vaig pujar aquesta cançó estava baix eixe efecte.
29.11.09: Cuando estoy contigo me siento especiAL, POR ESO QUIERO PONER HOY AQUÍ ESTÁ CANCIÓN QUE HA TANTOS LES RECUERDA A MI Y A MI ME RECUERDA A TI. Y TÚ AUNQUE TARAREES CANCIONES NO TE PARAS A PENSAR QUE SIMPLEMENTE SON LAS COSILLAS DE MI QUEREEE. Q NO SE SON LAS COSILLAS QUE NO PUEDO PASAR POR ALTO PORQUE AUNQUE NO QUIERA ESTÁN AHÍ, INVADEN PARTE DE MI SENTIR, i de mi ser..SIMPLEMENTE AUNQUE PREZCA MENTIRA SON LAS COSILLAS DE MI QUËRëéé … PARECE MENTIRA PERO MENTIRA NO ES………. SON LAS COSILLAS DE MI MANUé!!
Patri ha dit,
6 desembre 2009 a 7:27 pm
Pues si que es cierto…a mi esta canción me recuerda mogollón a ti. La imagen que tengo es yendo juntas a la fnac, a comprar las entradas de canteca para la sala mirror!! y tu y yo en la moto cantándola…jooooo, me encanta tu blog! y que fondo tan bonito t has puesto!! 1besazo enorme
aprenentacaminar ha dit,
6 desembre 2009 a 8:44 pm
asiasss amorcín!!!!!!! sí, la verdà q esa canción es un poco nuestra bandera!!, además a mi también mi recorda mogolló a vos, a la mery y a la sa, y la chuspi claro!! yendo por la city cantándola a grito pelao en medio de toos los cochessss. patrichuquiiiiiiii!!!!!!!!!!!!!!!!!